Des dels inicis d’internet, sempre he vist les xarxes com una immensa oportunitat per a la societat, capaç de revolucionar-ho tot, de fet els que ho han vist així i han sapigut com fer-ho s’han emportat el pastís.

Recordo els primers moments, dedicant-me al disseny web, intentant fer tot el possible per convèncer a un autònom de que havia de tenir una pàgina… d’haver d’explicar tots els arguments possibles quan escoltaves allò de “i això per a que serveix?”, avui en dia, per sort o per desgràcia, i per les cirqumstàncies que tots sabem s’imposa per la força el món virtual, és el seu gran moment, no per gust, més aviat per necessitat, reflectint igualment com la majoria dels negocis no estaven aprofitant ni de bon tros les possibilitats de la presència online i de tot el que comporta (no només una simple web).

Associacions de botiguers, que fins ara només venien de manera presencial, ara s’estan posant les piles, per fi, i ofereixen el ventall d’opcions disponibles de la nova normalitat (virtualitat), aquella que fa que puguis encomanar un producte, que te’l portin a casa, que ho puguis fer des del teu ordinador o millor encara, des del mòbil o la tablet, encara que físicament l’establiment es trobi a unes pases del teu domicili.

Moltes botigues petites no haurien tancat del tot durant el confinament si ja haguéssin tingut montat aquest sistema prèviament.

Però la part comercial, que possiblement és la que més m’atrau junt amb la tecnològica, és només una petita part de tot plegat, perquè hi ha més sectors que tampoc estaven gaire preparats i així s’ha pogut comprovar.

Per exemple, l’educació presencial, que durant tants anys he anat criticant per considerar-la una mica anacrònica, ha hagut de fer front a marxes forçades d’una nova manera de fer, el meu parer és que en un futur totes les universitats seran online i la presencialitat serà mínima o estarà centrada únicament en aquells ensenyaments on realment sigui necessari per les seves característiques.

I si parlem de poca adaptació, torna a fer acte de presència l’administració, que una vegada més ha de revisar els seus protocols, per facilitar la vida de les persones, en comptes de posar trabes, la digitalització permet que tots els tràmits siguin més ràpids i eficients.

Definitivament és el moment del món virtual.